Índia, el país on les vaques viuen a la ciutat *

Amb una població que supera els 1200 milions d’habitants, nombroses  religions, decenes de dialectes, déus i castes, l’Índia és un país on el caos és l’odre lògic en la vida diària. El més recomanable per al viatger occidental, de ment intel.lectual i racionalista, és recórrer al pensament lateral i creatiu per a gaudir al màxim d’una societat amb una manera diferent d’entendre la vida i de ser al món.  El contrast entre tradició i modernitat, el pes de la religió com a element vertebrador del sistema de valors, diferent per a cada grup de població (hindús, jainistes, sikhs, musulmans i cristians, entre d’altres) converteix el país en un destí quasi obligatori per als  amants de viatjar en  l’espai i en l’ordre conegut. Tot un desafiament a la ment occidental. 

Viatge a un món de contrastos

Escena de cinema Bollywood

Mentre a l’Índia es manté el sistema de castes com a model d’estratificació social, les noves generacions ja han convertit este immens país en la nova potencia mundial en desenvolupament de softwar alhora que el  cine de Bollywood triomfa a nivell global en nombre d’adeptes. Per contrast,  el seu animal sagrat, les vaques, conviuen a les ciutats com uns veïns més. Pasturen  pels pobles, pels mercats, i travessen tranquil·lament les carreteres. Els vehicles es detenen, provocant les cues corresponents i esperen pacientment  el temps que faça falta per cedir-los el pas sota multa de restablir a la família propietària, en cas d’atropellament, els beneficis que l’animal haguera subministrat a llarg de la seua vida: llet, excrements per a combustible, etc.

En un viatge recent organitzat per l’agència Esplai, que ens ha portat pel Rajasthan, la regió d’Uttar Pradesh i el Haryana,  el grup de dones i homes arribat de València i Castelló, hem pogut conéixer la l’Índia més exhuberant i acolorida, però també aquella que ens ha resultat més mísera i injusta des del punt de vista social. Tot, enmig d’un marasme de diversitat cultural i religiosa que deixa entreveure, no obstant això, una lenta però imparable  transformació que ens podria sorprendre en un futur pròxim. El potencial, al menys, és tan immens com el propi subcontinent.

Les castes o el pes d’una religió eternalista

Si bé el sistema de castes va ser abolit oficialment el 1950, ja que és una democràcia, al menys en la part formal, allò ben cert es que continua vigent com a sistema d’estratificació social. Mantindre la puresa de la casta és fonamental per als més conservacionistes, i això s’aconsegueix mitjançant matrimonis concertats  entre hòmens i dones del mateix origen de classe. El guia local que ens va acompanyar en esta aventura, a qui vam sondejar probablement més del que ell havia previst, ens va confirmar que  “matrimonis per amor, ací, molt pocs”. Els casaments entre joves de castes diferents requereixen tants permisos i disculpes  brahmàniques (sacerdotals) que els tràmits converteixen la il.lusió del casament en una carrera de fons clarament disuassiva a l’hora de trencar una tradició que estableix l’ordre social des de fa milers d’anys.

El problema, segons ell, és que els casaments entre persones de castes diferents donaven origen a una no-casta. Ni d’ací ni d’allà. Els deia “híbrids”, i en el seu vocabulari apareixien de vegades paraules com  “puresa” i “impuresa”, un bon exemple de com el sistema tradicional ja no resol moltes de les demandes actuals però encara no s’ha establit un nou marc que done respostes a necessitats més pròpies dels segle XXI.

Una parella es fa fotos del casament

 

Tot està escrit

El sistema de castes a l’Índia s’ha mantingut al llarg dels segles, gràcies, en bona part, al concepte hinduista del Karma.  Karma significa causa i efecte: tota causa produeix un efecte, no hi ha acte innocu, tot té conseqüències. Esta és una Llei Universal que ningú no discuteix. Dit en occidental, podria equivaldre a la Llei d’Acció i Reacció de Newton: tota acció produeix una reacció inversa directament proporcional a la força que la va crear.  En el pensament oriental, el karma, que és ineludible en qualsevol cas, és el resultat d’accions realitzades en el passat i que han construït la vida actual (siga a nivell individual, siga a nivell col·lectiu). De la mateixa forma,  els actes dels present estan ja construint el vida que tindrem en el futur, bé a títol personal, bé com a país, etc.

Per als hinduistes, que creuen en la reencarnació, com ho fan també la resta de religions (resurrecció en el cas del cristianisme, amb lleugeres variacions de significat), el karma de hui és el fruit de vides passades.


Pot ser un bon karma o un mal karma, i en este pla d’existència temporal que és la vida que coneixem tenim les condicions que kàrmicament ens pertoquen, siguen bones o dolentes. Conseqüentment, cadascú ha nascut en la casta que li pertoca per raons kàrmiques, i és un cicle que s’ha d’acomplir inexorablement. El destí de cadascú, per tant, està escrit i no hi ha forma de eludir-lo. Es un cercle tancat.

Esta creença extremadament limitant manté eixa mena de conformisme respecte a les condicions que a cadascú li han tocat en vida, una mena de resignació cristiana, perquè ens entenguem. La condició de pobresa en que viuen milions de persones a l’Índia és tolerada i compresa per les raons abans apuntades. No cal dir que els intocables, la casta més baixa, són els exclosos del sistema.

El Budisme, religió i/o filosofia no teista, nascuda a l’Índia mig segle  abans que el cristianisme, es va distanciar definitivament de l’hinduisme en no compartir l’extrem últim del karma hinduista. Per a Sidharta Gautama, conegut con Buda, més enllà del karma que transmigra, entés com a tendències personals, l’ésser  humà pot modificar-lo en la mesura que pren consciència d’ell i i el corregeix, siga de la casta que siga, tinga l’origen que tinga. Ni eternalisme ni nihilisme. El budisme es denomina la camí mitjà per esta raó. Tot un desafiament a les tradicions de l’Índia mil·lenària.  El budisme perviu actualmente en zones remotes del nord de l’Índia, en el conegut com “xicotet Tibet” i la ciutat de Dharamsala, on és la seu del govern tibetà a l’exili. Els hereus actuals del budisme al país asiàtic  són els jainistes,  grans comerciants adinerats amb una política d’ètica economicista molt semblant alque ací es coneix com l’Economia del Bé Comú.

D’ells va prendre Gandhi el concepte ahimsa, la no-violencia. No fer també és fer. Resitir i oposar-se pacíficament sense recórrer a matar  no sols és posssible sinó que representa la forma més digna de lluita per a l’èsser més desenvolupat. Gens fàcil.


El Raj Ghat, lloc on Gandhi fou incinerat, és visita obligada per a escolars hindús que estudien la seua filosofia pacifista. També en occident se celebra el Dia Internacional de la Pau cada 21 de setembre recordant especialment Gandhi, però també unes altres  figures com  Nelson Mandela o Martin Luther King, polítics referents d’integritat pública i privada a nivell mundial.

En la literatura universal el màxim exponent és Tolstoi, autor de Guerra i Pau, qui va mantindre una estreta relació epistolar amb Gandhi i al qual li va oferir una visió propera al Nirvana (el que desperta a la realitat tal com és, sense vels) que Gandhi va portar a la pràctica aconseguint, contra el pronòstic de molts, la independència dels britànics.

Modi: un yogui de primer ministre

 

Modi al capdavant d’una multitudinària classe de ioga

El triomf electoral en 2014 de Narendra Modi, un polític experimentat de tall nacionalista va suposar una bocada d’aire fresc per als hinduistes i va despertar preocupació en la població musulmana, als quals odien tant com temen per raons bèl·liques del passat pre i post-colonial. Modi s’ha erigit en el nou defensor de la cultura i la tradició hinduista, ha aconseguit el reconeixement per part de l’ONU del Dia Internacional del Ioga (21 de juny) i en commemoració, ell mateix va encapçalar la classe més multitudinària celebrada fins ara. Parlar en este context de política de dretes o d’esquerres a la manera que ho entenem ací resultaria simplista, inexacte i per tant, erroni.

Retall de premsa


El país que desafia les multinacionals d’Occident

Si fa uns anys, l’Índia va ser notícia en reiterades ocasiones per produir en laboratori gerèrics antiretrovirals (VIH) que permeteren que milions de persones infectades de Sida pogueren tindre atenció farmacològica, hui és una altra marca comercial, Pantajali, la que està posant contra les cordes signatures d’alta cosmèstica i nutricional coma ara L’Oréal, Colgate o Nestlé. No són pocs els processos judicials que l’Índia ha hagut d’afrontar contra grans multinacionals farmacèutiques, especialment, Novartis, que fabrica el còctel antiretroviral a preus no assumibles per als portadors del virus de la Sida, especialment a l’Àfrica, un dels continents més afectats. Va ser la guerra de les patents,  que finament i via parlamentària, el govern hindú va guanyar establint per llei el seu model de producció de genèrics a un preu que resulta ser la quarta part del preu de mercat que imposen les gran marques farmacèutiques.

Baba Rambdev, creador de Pantajali

Hui, un mestre yogui de nom Baba Rambdev, desafia de nou Occident amb la marca Pantajali, que fabrica productes cosmètics i de medicina ajurvèdica a preus assequibles per a totes les butxaques, incloses les més paupèrrimes de l’Índia. Són productes fets amb ingredients naturals (alguns, tan naturals com orina de vaca processat per a fabricar sabó, i herbes medicinals o flors aromàtiques per a la cosmètica) que resulta molt recomanable atrevir-se a provar si es viatja a l’Índia. No hi ha química perquè no hi cal. La naturalesa ens ho dona tot i tothom té dret a accedir-hi. Eixa és la visió que preval.

 


Un futur que promet

A pesar que l’Índia no aconsegueix superar com a potència econòmica el seu etern rival, la Xina, és molt probable que assitim  els pròxims anys a un canvi que vindrà donat, en la nostra opinió, de forma simultània al recanvi generacional. En la pugna entre modernitat i tradició, el temps sembla  jugar a favor de la primera. Com s’incorporarà l’Índia al segle XXI, amb els riscos que la globalització comporta, és la gran incògnita. El fet és que l’Índia, a pesar de la pervivència de lleis ancestrals que es demostren obsoletes, continua sent un fet cultural que inspira i fascina a viatgers de qualsevol part del món. Tot indica que és una qüestió de temps que l’Índia ocupe en el món global el lloc que li correspon.

 

 

Apunts pràctics per al viatger/a:

-Aprén a saludar amb el Namasté. És la major mostra de respecte que els pots oferir.

-No intentes discutir amb un hindú, no ho aconseguiràs. Per a ells és una pèrdua de temps.

-La picaresca és universal: no pagues el doble per una cosa que val la meitat i no vulgues traure per la meitat una cosa que val el doble.

-Recorda que donar 10 ó 20 Rupies de propina (ús del bany, etc) vénen a ser uns 15 ó 30 cèntims de euro. La garraperia és innecessària.

-Si dones una almoina, millor amb discreció. Si et veuen acudiran a tu i els pidolaires tenen la virtut de la perseverança. No vulgues salvar el món, no podràs, al menys en esta ocasió

-Les vaques es deixen acariciar, sobretot, si les ofereixes alguna cosa de menjar. Et sorprendrà la seua docilitat.

-Els monos, encara que més evasius i desconfiats, accepten trossets de pa, o rosquilletes d’aquelles que solem portar damunt per si de cas.

-Si necessites ajuda, demana-la. Qui menys penses t’atendrà sense dubtar-ho. No oblides la propina, compten amb ella.

-Si penses comprar productes Pantajali acudeix a les xicotetes botigues on compren els mateixos veïns. La pasta de dents és formidable, que no t’espante el color marró.

-Finalment, no critiques ni jutges, no forma part de la seua cultura.

 

 

*Crònica comentada d’un viatge realitzat al desembre/gener de 2017.